Explicats d'una manera senzilla, serien els següents:

La miopia és el defecte refractiu on la imatge es crea per davant de la retina, provocant visió defectuosa de lluny.
Aquest problema visual tan comú és el culpable que es vegi borrós  les persones o coses quan es troben a uns metres de distància, encara que quan es tenen just davant es vegin perfectament. Per intentar evitar aquest desenfocament és normal que s'acabi forçant la vista i que això desemboqui en mals de cap o en irritacions oculars.

La hipermetropia és el defecte refractiu on la imatge es crea per darrere de la retina, provocant visió defectuosa de prop. Això es tradueix en que, tot i gaudir d'una visió llunyana perfecta, es tinguin problemes per veure amb nitidesa coses que es troben a prop. No obstant això, si la hipermetropia arriba a un grau elevat pot causar problemes de visió tant de prop com de lluny.

L'astigmatisme és el defecte refractiu on la imatge es veu distorsionada tanta en visió de lluny com de prop, provocat perquè la còrnia no és esfèrica, sinó que té diferent curvatura en els seus meridians. Una còrnia amb una forma ovalada sol ser el motiu pel qual els astigmàtics tenen problemes per enfocar amb nitidesa tota la imatge.
 
La presbícia o vista cansada és un problema visual que sol fer aparició a partir dels 40. Això es deu al fet que a aquesta edat nostre cristal·lí comença a perdre elasticitat, fent cada vegada més difícil desenvolupar amb precisió tasques que necessitin una visió nítida de prop , com són llegir o escriure. Per intentar corregir-ho és comú tractar d'allunyar l'objecte fins poder-lo veure amb claredat. En qualsevol cas la solució correcta a aquesta condició són l'ús de lents progressius, monofocals de prop o lents ocupacionals.

L'estrabisme és una disfunció de la visió binocular que provoca generalment la supressió d'una de les imatges rebudes pel cervell. Els músculs extraoculars reben directament i simultàniament ordres de moviment provinents del nostre cervell perquè els dos ulls es dirigeixin de manera coordinada cap a l'objecte que volen observar. Quan això no succeeix es produeix aquesta desviació d'un o els dos ulls

L'ambliopia, més coneguda com "ull gandul", es tracta d'una diferència d'agudesa visual entre els dos ulls, malgrat l'ús de la millor graduació possible. Aquesta ambliopia pot ser deguda a un estrabisme, pel dèficit prolongat d'ús de l'ull desviat, o de tipus anisometrópico, que es dóna quan hi ha una diferència de correcció entre els dos ulls, amb la qual cosa el cervell rep dues imatges diferents. Una d'aquestes imatges està més borrosa que l'altra i el cervell només retindrà la imatge més nítida.